Les magdalenes les coneixem des que som petits. Després ens trobem les coronades amb la cremeta irresistible del damunt conegudes com cupcakes, o sinó les maxi magdalenes anomenades muffins, però no ens enganyem.... les magdalenes són les que sempre ens han acompanyat en un moment de deliri, de cerca de dolç petitó i mesurat, barrejades amb fruita, xocolata, etc...
Però qui es resisteix al tradicional cruixent de sucre i canyella del barret? El veiem i és inevitable estrenar la pròpia magdalena clavant una queixalada al damunt, apurant el paper per no semblar del tot golafres, no m'ho negareu...
Ingredients: (10-12 unitats)
- 350 gr de farina
- 1 culleradeta de llevadura
- 2 culleradetes de canyella en pols
- 150 gr de sucre
- 250 gr de iogurt grec
- 1 ou
- 70 gr de mantega en pomada
- 2 cullerades de llet (opcional)
- 300 gr de plàtan pelat
Posem el plàtan a trossos juntament amb el iogurt i la llet dins un bol i ho batem bé amb la batedora.
En un altre bol mesclem bé el sucre amb la mantega en pomada. Afegim l'ou i barrejem fins que quedi integrat.
Incorporem el nostre batut de plàtan i un cop aconseguim una massa homogènia afegirem la farina, la llevadura i la canyella en pols. Mesclem bé.
Omplim els nostres motlles amb el paperet de les magdalenes a 3/4 parts. Espolsem generosament sucre i canyella en pols pel damunt i enfornem uns 25 minuts a 170º.
Deixem refredar damunt d'una reixeta.
Amb aquesta recepta participo al repte de les magdalenes que ens han proposat des de Memòries d'una cuinera.
Bon profit!
tota la raó, les magdalenes típiques són les que ens acaben agradant més, almenys a mi. Petons!
ResponEliminaQue bones que eran oooooooooooooo
ResponEliminaAsí me gustan, con copete y con ese sabor que le debe aportar el plátano y la canela. Fantásticas
ResponEliminaJUEGO DE SABORES
Una combinació boníssima!! Vaja, a mi m'encanta el plàtan o sigui que me les menjaria amb els ulls tancats!! Petonets, bonica.
ResponEliminaA mi posa'm una bona magdalena i deixa't d'anglicismes, és irresistible! Vaig estar a punt a punt de fer-les de plàtan i canyella pel Memòries! jejeje Quina pinta!
ResponEliminaPetonets
Sandra
una combinacio per lleparse els dits
ResponEliminaQueda alguna para la merienda? jejeje Besos!
ResponEliminaAna
No t'ho nego no!!i els farts que es fa l'Alex de magdales amb nutella!jajajajaja.aquestes han de ser bonissimes. petonets
ResponEliminauna combinació explosiva!! de vici! petons
ResponEliminaGuardame un par para desayunar mañana, jejej
ResponEliminaBss
El plàtan i la canyella combinen super bé!
ResponEliminaI el barret cruixent de sucre és realment irresistible :)
Que bones les magdalenes..... a casa ens encanten i aquestes que has fet fan una fila extraordinària!! A més a més a mi tot el que porta plàtan m'agrada així que ..... Felicitats t'han quedat de 10!
ResponEliminaA mi m'agraden els teves, amb el sucre per sobre!
ResponEliminaUna delícia, i amb un bon barret.
Una abraçada, guapa!
Tot el que porti plàtan m'agrada molt. Magdalenes com aquestes no n'he menjat mai. Tenen una pinta...
ResponEliminaNani
Aquesta combinació a mi em faria mal, m'he arribat a fer entrepans de plàtan amb canyella...
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar.
A casa també fem pizzes sense tomàquet, al principi sembla que no t'hagin d'agradar però després ja si, així anem variant.
Petons i bon cap de setmana.
com m'agrada aquesta combinació!! no pateixis que jo em menjo les de la Moni! jajajajjajaja. gràcies per participar. petonets
ResponEliminaFantàstiques! m'agraden molt els ingredients i les fotos! Penso que provaré de fer-les!
ResponElimina