Feia temps que volia fer la típica "Devil's food cake" i després de remirar centenars de receptes he optat per la que tenia per casa, aquesta amb un toc de canyella. M'he arriscat i ho tornaria a fer amb els ulls tancats! Un plaer de xocolata, amb un pastís flonjo, gustós i especiat, i la crema.... una delícia...
Ingredients:
- 115 gr de mantega fossa
- 55 de cacau en pols
- 4 cullerades de llet tèbia
- 225 gr de farina
- 1 sobre de llevadura
- 200 gr de sucre
- 4 ous, amb clares i rovells separats
- 200 ml de nata líquida
- 2 culleradetes de canyella en pols
Primer barregem la llet i el cacau en pols dins un bol gran fins que no quedi cap grumoll.
Ara afegim la mantega i els rovells. Mesclem bé.
Per últim incorporem el sucre, la farina i la llevadura i seguim barrejant.
Ara muntem les clares i les incorporem a la massa amb compte. Un cop ben integrades hi afegirem la nata líquida i un cop la massa estigui ben lligada, la incorporarem al motlle.
Enfornem a 190º durant 50 min aproximadament. Deixem refredar.
Ingredients pel glassejat:
- 100 gr de sucre
- 250 ml de llet
- 115 gr de mantega
- 115 gr de xocolata negra
- 250 gr de sucre llustre
Posem la llet dins un cassó juntament amb la xocolata, el sucre i la mantega. Un cop quedi desfeta la xocolata i el sucre dissolt deixem que arrenqui el bull. Retirem i deixem refredar.
Recomano que ho deixeu a la nevera una estona, uns 30 min aproximadament abans de fer la crema. Un cop ho tinguem fred afegim el sucre llustre mica en mica i anem muntant amb l'ajuda d'unes varilles. Ha de quedar una crema amb una consistència de mousse.
Ara muntem el pastís. El tallem en tres capes i farcim, i finalment ho completem pel damunt.
Deixem a la nevera i anem repasant els voltants cada 30 min amb l'ajuda d'una llengua de silicona per aconseguir que la crema quedi ben compacta.
Podem decorar amb una mica de xocolata ratllada i una branca de canyella.
Recomano que el feu d'un dia per l'altre, ja que guanya molt més amb la crema ben consistent.
Recomano que el feu d'un dia per l'altre, ja que guanya molt més amb la crema ben consistent.
Bon profit!
Sento la flaire de xocolata!!!!!
ResponEliminaOh, quin aspecte... i quina feina!, es veu tan ben acabat i farcit!Un pastís 10! Una abraçada!
ResponEliminaUf, uf, uf... que jo vull comenaçar a fer bondat aquests dies!! Però veient aquesta meravella és impossible, quina temptació!
ResponEliminaPetonets!
Sandra
Un postre delicioso,me ha encantado.
ResponEliminabss Esther
I per què es diu així?
ResponEliminaHa de ser boníssim, amb la cobertura de xocolata ha de ser de vici total!
vaya nombre que le han puesto porque divino es y divino de sabor seguro
ResponEliminamuy bien te ha quedado
peto
miquel
No sé l'origen del nom, però suposo que va molt relacionat amb la pura temptació d'anar fent tallets un rere l'altre....;)
ResponEliminaÉs que el diable tempta que no vegis... però a mi em tempta el pastís en si!!! què bo!!!
ResponEliminaY yo sin hacerlo aún y mira que me tienta el diablo.
ResponEliminaSaludos
Quina delícia de pastís, jo no l'he fet mai... encara!
ResponEliminaOstres, quina bona pinta aquest pastís!!! Me l'anoto! ;)
ResponEliminaPetons!
Ahir nit em vaig cruspir una (generosa) racció de pastís de xocolata amb nous. Menys sofisticat que aquest, això sí, però suficient perquè no pensi en xocolata durant un temps si no vull anar a la platja permanentment en samarreta.
ResponEliminaEn concret no hi pensaré ni la tastaré ... fins demà dimecres!!!! :)