dilluns, 21 de maig de 2012

Clafoutis de cireres


Fa gairebé tres anys vaig preparar aquesta recepta i no em va agradar gens, esclar que era el primer cop i no tenia gaire traça preparant les coses.
Però l'altre dia la meva àvia em va portar una bona bossa de cireres i vaig pensar que li havia de donar una altra oportunitat al "clafoutis", ja que l'havia vist en més d'una ocasió corrent pels blogs i feia bona pinta!

El resultat és un postre o un berenar de diumenge plujós que recorda molt a una barreja de flam amb una textura de crepe, que amb l'acompanyament d'unes cireres ja netes fan més agradable cada cullerada.

Ingredients:
- 150 gr de sucre
- 100 ml de llet
- 4 ous
- 2 rovells
- 30 gr de farina de blat de moro (maizena)
- 1 culleradeta de pasta o essència de vainilla
- 300 gr de cireres senceres

Primer esbandim les cireres, els treiem el peduncle i l'os. Reservem en un plat.

Dins un bol barrejem el sucre, la farina de blat de moro i la llet. En un altre bol batem els ous i els rovells. Afegim els ous dins la massa anterior i remenem bé.
Incorporem la culleradeta de vainilla i mesclem.

Engreixem un motlle gran o 4-6 de petits amb una mica de mantega, repartim a la base les cireres que teniem netes. Aboquem pel damunt una mica de la massa sense que arribi a tocar el límit perquè tendeix a pujar una mica dins el forn.

Enfornem uns 25 min a 180º, o fins que veiem que ha quedat cuit.

Nota: Diuen que es pot prendre calent o fred, però personalment trobo que guanya més un cop fred, i si l'acompanyeu d'una bola de gelat de vainilla ja serà el súmum!

Bon profit!

15 comentaris:

  1. oh, Helena, que bo! jo el tinc pendent, perquè a l'últim nº de la revista Cuina hi ha la recepta... a veure si m'hi atreveixo, com tu! Petons

    ResponElimina
  2. Hola Helena guapa tu

    hummm, un pastís del meus preferits, te ha quedat preciós
    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  3. Són tan bones! Jo tinc la recepta pendent per el mes que ve.

    ResponElimina
  4. Jo el vaig publicar tems enrrere i em va pasar com amtú...al principi no em va acabar de convença.Pero quan l'he tornat a fer, si que ens ha agradat, amb una bola de gelat!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. ben fet! si no ho haguessis tornat a intentar no haguessis sabut que t'agradava!!! petonets

    ResponElimina
  6. Helena, t'he de confesar que no n'he fet mai. Aquest dijous m'han convidat a collir cireres i si tinc temps el faré. Té una pinta...
    Nani

    ResponElimina
  7. jo també el vaig fer una vegada i no he tornat...el teu fa una pinta estupenda!
    salutacions, Anja.

    ResponElimina
  8. Jo encara ni l'he provat, m'enduc la recepta que fa dies que en tinc ganes! :)
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  9. Ay que ya hay cerezas!!! qué bien! en clafoutis me pirran!!

    ResponElimina
  10. Ta quedat molt bé i crec que molt bo.
    No l’he fet mai i tinc la recepta del Cuina del últim nº , pendent per fer-lo, a veure si mi poso.
    Petons

    ResponElimina
  11. A mi m'encanta! i més amb unes cireres tan bones com aquestes, almenys tenen un color que enamora!!
    petonets

    ResponElimina
  12. Comienza la temporada de cerezas y con ella llegan estos dulces tan exquisitos. Te ha quedado de lujo. A aprovechar ahora que no dura mucho.

    Bss

    ResponElimina
  13. Si senyora! És una bona descripció de la textura: flam i crêpe.Jo trobo que és molt bona combinació, però és d'aquells pastissos que cal menjar-los el mateix dia. A l'endemà, ni fa tan goig, i la textura canvia perquè les cireres inevitablement suquegen...Però vaja! Bó ho està molt! Petons

    ResponElimina
  14. Doncs a mi m'encanta!!!! Un xic tebi acabat de fer queda boníssim!

    ResponElimina
  15. Fa molt bona pinta! Ens l'apuntem!

    Avui al bloc d'ESfruita us portem una recepta senzilla però especial, ja que mai queda igual! Una truita de patates! www.esfruita.com/assessorem/truita-de-patates

    ResponElimina