dimecres, 3 de novembre del 2010
Mini calzones
Aquesta és d'aquelles receptes on tens pensat fer una cosa des del principi i te n'acaba sortint una altra. En primer lloc tenia la intenció de fer uns "raviolis de pizza" que vaig veure a "directoalpaladar.com", però com que no tinc eines per fer raviolis, tampoc tinc talla pastes quadrats i com que les cullerades de farcit eren generoses com sempre se m'ha ensenyat a casa... al final el resultat acaba sent un bunyol que rep el nom de calzone, per dir-ho d'alguna manera...
Tot i el nyap final s'ha de dir que eren boníssims, perfectes per aperitiu o per fer un sopar més entretingut.
Ingredients: (per 10 mini calzones)
Per la massa:
- 1 cullerada d'oli
- 120 ml d'aigua
- 1 culleradeta de sal
- 240 gr de farina
- 1 culleradeta de llevadura seca
Si tenim panificadora afegim els ingredients seguint l'ordre indicat i possem el programa per pizza.
Si no tenim panificadora barregem els ingredients i amassem fins que ens quedi una bola elàstica i llisa. Deixem reposar dins un bol i tapem una horeta fins que llevi.
Pel farcit:
- 4 cullerades de tomàquet sofregit
- 2 cullerades de mozzarella
- pernil dolç a trossos
- sobrassada esmicolada
- orenga
Per fer el farcit simplement haurem de dividir els ingredients en dos plats diferents. En aquest cas vaig fer unes calzone de sobrassada i l'altre meitat de pizza margarita.
Possem dos cullerades de sofregit, una de mozzarella i una mica d'orenga en cada plat i el pernil dolç en un, i la sobrassada en l'altre. Ho barregem bé i ja els tindrem llestos.
Ara estirem la massa ben fina i en una meitat hi col·loquem 5 cullerades amb cada un dels farcits, tot deixant un bon espai entre ells.
Tapem amb l'altra meitat i tallem les porcions. Tot seguit segellem les bandes tot fent un remolí amb els dits, tal i com si féssim una empanada o una calzone gegant.
Deixem reposar i enfornem amb el forn prèviament escalfat a 250º durant uns 10 min, fins que veiem que queden daurats.
Bon profit!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A casa sempre ens agraden les coses generoses o sigui que el teu intent de fer raviolis, finalitzats en mini calzones en sembla genial ;)
ResponEliminaAi uix, i jo que encara no he dinat... Quina salivera!!!
ResponEliminaQue bocado más tentador¡¡
ResponEliminaBesotes
Si no ho expliques i dius directament que són mini calzones segur que quedes la mar de bé, que tenen una pinta molt temptadora ;)
ResponEliminaDoncs quina sort que surtin les coses al revés... pq trobo que és una iodea genial la de fer mini calzones!! Han de ser bons per força amb tot el que porten!
ResponEliminaPetonets!
Malgrat tots els infortunis que vas tenir per fer aquest plat, no dubto que el resultat haurà estat riquíssim llegint els ingredients i la forma d'unir-los.
ResponEliminaEmpanaditas, mini calzone, raviolones ... tant se val si la panxa i el paladar ho agraeixen,:)
Son una "cucada"!, bonics,bons i barats: BBB!
ResponEliminaNo sé com se m'havia passat el pastisset d'aquì a sota, quina meravella i quina presentació, per no parlar del tall tan fantàstic!Noia et superes a cada entrada.A reveure.
Doncs ha de ser ben bo, t'han sortit genials!
ResponEliminaQue ricos a sí minins,buena idea ;))
ResponEliminaBonne idée, ces mini-calzones, j'aime beaucoup.
ResponEliminaA bientôt.
A vegades aquestes receptes així improvisades són les millors, desprès les vols repetir i no et surten. Respecta al comentari que em vas deixar a la trena no és exsesivament dolça, jo i vaig posar pomes golden i crec que no eren suficientment dolçes.
ResponEliminaUna abraçada
Hola Helena!
ResponEliminaEstic descobrint blocs i entre ells he trobat el teu, m'hi quedo! M'ha fet molta gràcia el post. A mi també em passen moltes coses així, però faig trampes i no ho publico, jeje!! En qualsevol cas, si no ho arribes a explicar, ni m'hagués donat compte. Fan molt bona pinta i així petitetes són ideals per picar! :)
ummmm què bones! en versió mini crec que no pararia de picar.
ResponEliminapt!
Ni un nyap ni taronges de la Xina: aquests mini-calzone (o digue'm-li ics, si vols!) fan una fila tremenda-tremenda.
ResponEliminaEso de empezar haciendo una cosa y que al final se transforme en otra me suena...... De todos el resultado es bien bueno, ahora me parece que con una no tendría suficiente.
ResponEliminaUn besito
Si tots els nyaps fossin com el teu, el món seria molt diferent! ;) Jo crec que si els ingredients són de qualitat, no pot fallar! I malgrat que la presentació no és com havies pensat, segur que els que van tenir la sort de menjar-los no van pensar en cap bunyol. ;)
ResponElimina