Aquesta pot ser una recepta sense misteri, i no ens enganyem uns macarrons els sap fer qualsevol! però aquests són els millors que he provat mai, i em sap greu però el cuiner que en té la mà trencada no es troba al millor restaurant de Roma, sinó a casa meva i no ho dic per fardar!
El resultat és un plat amb la carn molt sucosa acompanyat d'una salsa cremosa que embolcalla tots els macarrons de dalt a baix. El parmesà simplement fa d'acompanyant d'orquestra però emfatitza encara més el sabor. Aquí us deixo el seu petit secret, però no l'escampeu gaire....
Ingredients:
- 200 gr de macarrons
- 250 gr de carn picada de porc
- 1/2 ceba petita
- 300 gr de tomàquet sofregit de bona qualitat
- 15 gr de mantega
- 40 ml de llet
- formatge parmesà
- orenga
- sal
- oli
Primer tallem la ceba a dauets petits i la posem a sofregir a una cassola amb un raig d'oli. Un cop daurada afegim la carn picada de porc que ja l'haurem amanit prèviament amb una mica de sal i pebre.
Escalfem l'aigua dels macarrons i afegim, oli, sal i orenga. Posem a coure els macarrons quan l'aigua hagi arrencat el bull i esperem que quedin cuits segons el temps establert al paquet.
De mentres quan tinguem la carn daurada hi afegim el tomàquet sofregit, la mantega i la llet. Remenem i deixem coure a foc baix fins que tinguem els macarrons cuits els quals abocarem a la cassola. Mesclem fins que quedin ben tintats i seguidament ja els podrem servir amb un grapadet de formatge parmesà al gust de cadascú.
Bon profit!
Doncs si la salsa és molt cremosa, això s'haurà de provar!!
ResponEliminaPetonets
Aquesta foto es menja sola! I molt millor amb parmesà que amb emental. Boníssims! Petonet
ResponEliminaDoncs si que tenen pinta d'estar molt i molt bons. M'agrada la pasta cuinada de totes les maneres posibles, i aquests macarrons segur que m'encantarien, només cal veure la foto!
ResponEliminaPetons
Aissssss si se salen de la foto!!! A estas horas sería mejor no ver estas cosas. porque hay que ver lo que se padece.
ResponEliminaUn besito
jo també faig servir formatge parmesà, a casa agrada molt, i acostumo a fels amb beixamel que al meu hereu li encanta
ResponEliminaptns
Quins macarrons més bons!! Si que tenen una pinta molt sucosa i amb el toc del formatge mmm...
ResponEliminaOstres, doncs si són tant bons serà qüestió de provar-los, no? Per la propera vinc.
ResponEliminaMe'ls apunt!!!!! m'encanten els macarrons!!!!!
ResponEliminaVisca els macarrons!! I visca el Marc!
ResponEliminaPetons
Sandra
El misterio es la leche y la mantequilla, creo.
ResponEliminaDeben de estar muy jugosos y ricos.
Besets
Sin duda que tienen que estar de muerte.
ResponEliminaUn besín.
Una recepta de tota la vida però que mai falla!
ResponEliminaPetonets!
Anna
Me apetecen ahora incluso después de cenar!! ;)
ResponEliminaCada cuiner té el seu truquillo oi? està clar que a cap casa no fan els mateixo macarrons, per això m'encanta que hagis compartit la vostra versió!! la tastaré a veure que tal! petons
ResponEliminasi els veu el Boletet no en deixa ni un!!! li encanten. Petonets
ResponEliminaYo no soy muy pastera, pero a mi familia les encanta, yestos macarrones tienen pinta de esta muyyyy buenos, besitos
ResponEliminaUn plat que sempre triomfa, que serà que hi ha poca gent no li agradin els macarrons
ResponEliminaPetons