diumenge, 3 d’octubre de 2010

Charlotte d'avellanes

´

La Charlotte és un postre amb història que consisteix en cobrir el voltant amb melindros ja siguin tous o dels típics de "soletilla". La tradició era omplir-lo de melmelada de maduixes i llimona, però al cap d'uns anys les diferents opcions de completar-la en són tantes com persones hi ha al món, és a dir... un fotimer.

Aquest cop tenia ganes de provar-la de fer, i primer se'm va passar pel cap fer-hi una mousse de llimona, després una mousse de xocolata, fins que al final mirant blogs vaig descobrir una de les magnífiques receptes de la Gemma del blog "http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/", on vaig quedar-me fascinada amb la mousse d'avellana.



Així doncs vaig optar per fer una charlotte amb mousse d'avellana, molt fàcil:

Ingredients:

- melindros
- 6-7 galetes
- 75 gr de mantega fossa

En primer lloc prepararem la base del pastís trinxant les galetes i barrejant-les amb la mantega. Un cop ho haguem escampat col·locarem els melindros i farem servir la base del pastís com a recolzament. Ho reservem a la nevera.

- 400 ml de gelat d'avellana
- 250 gr de mascarpone
- 5 fulles de gelatina
- 100 gr de sucre
- 200 ml de nata líquida

Per fer la mousse dissolem la gelatina en aigua freda i la deixem reposar.
Barregem el mascarpone amb el sucre i tot seguit hi afegim el gelat.
Escalfem una mica d'aigua i hi dissolem la gelatina un cop escorreguda. Ho incorporem a la mescla anterior.
Finalment muntem la nata i l'anem incorporant mica en mica a la mousse.
Aboquem la mousse dins el nostre motlle amb els melindros i ho deixem quallar al congelador.



És recomenable fer-ho un dia abans de ser consumida, i treure-la del congelador i deixar-la a la nevera dues horetes abans del postre.

Porveu-la de fer, és senzill i agrada molt.

Bon profit!


15 comentaris:

  1. Hahahaha, m'encanta la foto on et llances a menjar-te aquesta estupenda charlotte. Genial, com tot el que fas.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies vermells! :). Per cert la de la foto és ma germana, jeje pensava que la foto havia de sortir tant si com no.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. No he fet mai cap charlotte, aquesta teva té molt bona pinta i pel que veig no és molt complicada.

    ResponElimina
  4. Cristina prova-ho, t'encantarà el resultat, i a més queda molt bufona. L'única complicació és que els melindros no es revelin i procurin quedar-se quiets i fent fila.
    ;)

    ResponElimina
  5. mmm quina bona pinta.. els milindros fan gràcia així tots ben posadets.

    El proper de què serà???

    ResponElimina
  6. No ho sé Marc, però segur que seràs el primer en provar-ho, com sempre...

    ResponElimina
  7. ... i espero ser l'últim en acabar-me'l, mai millor dit.

    oi?

    ResponElimina
  8. JA,JA,JA,Aquesta foto teva és fantàstica!! i ho diu tot... Jo tinc la recepta impresa i pendent de fer, ara que te la veig a tú encara en tinc més ganes!, t'ha quedat tan bonica que hi clavaria la cullera uns quants cops...A reveure!

    ResponElimina
  9. Mercè fes-la sense por, jo ja fa temps que la tenia pendent i no sé sap perquè sents a dir charlotte i sona a nom de pastís laboriós, però no no. Esclar tot depèn com el facis.
    No sóc pas jo la de la foto jejej, és ma germana amb un atac de gana.
    ;)

    ResponElimina
  10. Quina bona pinta té!!! No n'he fet mai, queda pendent!
    Et recomanem la lasanya que hem fet, a casa fa temps que la faig i a tothom li agrada el sabor delicat que té... és boníssima!

    ResponElimina
  11. Helena,

    He vist el teu bloc a partir d'un comentari que has deixat als fogons de la Bordeta. He donat una volteta i he vist un salmó amb nous que m'ha agradat molt, i unes focaccies, i un pastís de formatge amb melmelada de cireres, en fi, que et visitaré sovint!

    ResponElimina
  12. Desprès de veure la teva recepta molt aviat amb posaré amb marxa, doncs semblava molt mes difícil., amb el teu permís et copio la recepta.
    Petons

    ResponElimina
  13. Em sembla que jo també faria la mateixa cara davant d'una delícia com aquesta!

    ResponElimina
  14. Glòria pots visitar-me tantes vegades com vulguis, jo també acabo de descobrir el cafè de nit ;)

    Fem un mon copiat la recepta i anima't, res ens ha de fer por!

    Visc a la cuina moltes gràcies pel comentari maca :)

    ResponElimina
  15. La cara ho diu tot!!! havia d'estar deliciós! Aquest cap de setmana he de fer un pastís per a una joveneta, que fa 34 anyets!, i aquest és un candidat.
    Gràcies

    ResponElimina