diumenge, 24 d’octubre de 2010

Pastís de poma holandès



Els pastissos de poma com molts altres tenen infinites variants, però com que el típic de sempre no m'acaba de sortir com jo espero, em vaig decidir per provar aquesta proposta del meu llibre de postres, pastissos i galetes al qual li estic treient moooolt sortit.

El resultat és escandalós, és boníssim i lleuger al paladar. La canyella desperta tots els sentits i d'aspecte fa goig i tot. Us recomano de veritat que el proveu de fer, és senzill i quedareu contents així doncs millor anem per feina, no?

Ingredients:

- 4 pomes (si són de Girona millor)
- 1 cullerada de sucre avainillat
- 3 cullerades d'aigua
- 250 gr de farina
- 150 gr de mantega tova
- 200 gr de sucre
- 4 ous
- 1 sobre de llevadura
- 55 gr d'ametlla mòlta
- 1 cullerada (de les de postres) de canyella

En primer lloc pelem les pomes i les tallem a trossos. Les possem dins un cassó amb l'aigua i el sucre avainillat. Si no en tinguéssiu com és el meu cas, podeu posar la cullerada de sucre i una vaina de vainilla oberta per la meitat. Ho posseu a coure a foc mig durant 20 min, treieu la vaina de vainilla, ho tritureu i ho reserveu. Aquest pas el podeu deixar fet al matí i fer el pastís quan podeu, així no us ocuparà tant temps.

Després barregem la mantega amb el sucre i anem afegint els ous un a un previament batuts. Finalment afegim la farina amb la llevadura mesclades, i per últim l'ametlla i la canyella. Jo us recomano una cullerada de les de postres, sense por! La canyella hi dóna un toc molt bo, si us agrada bé i si no, en posseu menys cap problema.



Un cop tinguem la massa incorporem la meitat dins el nostre motlle i l'escampem amb una espàtula. A sobre hi possarem el puré de poma i l'escamparem, i per últim afegim la resta de massa damunt del puré escampant bé fins que cobreixi tot el motlle.
Després ensucrem la part de dalt i llestos.



Enfornem a 180º amb el forn prèviament escalfat durant uns 30-35 min, fins que al punxar-lo amb un ganivet aquest ens sorti net.
El deixem refredar i ensucrem amb sucre llustre, tot escampant amb compte perquè quedi uniforme.




Bon profit!

10 comentaris:

  1. Ja ho veiem ja que és escandalós aquest pastís, ens el menjariem ben de gust aquesta tarda per berenar!!

    ResponElimina
  2. Amb aquest pastís em guanyes el cor, en vaig menjar a Amsterdam i en vaig quedar enamorada!! És boníssim i t'ha quedat de conya!

    ResponElimina
  3. Ai si tingués aquest pastís aprop, me'l cruspiria ara mateix! La canyella amb la poma és una combinació deliciosa!

    ResponElimina
  4. M'encanten les coques de poma i aquesta es veu super sucosa... i amb el gustet de la canyella ha de quedar boníssim, ideal per esmorzar amb el cafè amb llet!

    ResponElimina
  5. Tot i que a mi m'agrada notar només una mica la poma en els pastissos a aquesta preciositat de pastís no li feia un lleig... un bocí me'l cruspiria ara mateix i això que ja són les 11!Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Vamos si me la quedo,me parece deliciooosaaaa!!!

    Un saludo

    ResponElimina
  7. Quina bona pinta que té aquest pastís! Amb poma i el toc de canyella....mmmm quins aromes despren la cuina! T'ha quedat deliciós!
    Molts petonets

    ResponElimina
  8. Vermells moltes gràcies per les vostres paraules escandalosament dolçes! :)

    Fogons de la bordeta jo tinc mono d'anar a Holanda, veig que el vas tastar tot i que segur que el feien molt millor. Aquesta recepta val la pena repetir-la. Petons!

    Visc a la cuina la poma i la canyella són bons amics tens tota la raò. Fins aviat!

    Gemma m'has desxifrat justament l'esmorzar d'aquest cap de setmana, amb el cafè amb llet inclòs jeje. Gràcies guapa!

    Mercè la poma es notava però de forma molt lleugera, estic segura que t'agradaria. Fins aviat ;)

    Silvia era deliciós, llastima que durin tan poc els pastissos. ;)

    Ingrid gràcies! la veritat és que a l'hivern els forns ens deixen una oloreta a casa.... que ni els millors ambientadors del món, oi?
    Fins aviat guapa!

    ResponElimina
  9. El pastis de poma m’encanta, provaré aquesta recepta
    Petons

    ResponElimina
  10. hola, veïna!
    gràcies per la visita i pel teu comentari, que m'ha permès conèixer aquest bloc que no coneixia malgrat que veig que potser vivim ben aprop. i moltes gràcies per tenir-me a la llista dels blocs que visites; amb el teu permís t'acabo de posar a la meva i vindré sovint, perquè aquí hi ha molts pans, coques, galetes i pastissos que són coses que jo no sé fer gaire i a tu et surten molt bé.
    una abraçada des de castellterçol!

    ResponElimina